Entre les muntanyes més altes de la Terra i els núvols més baixos del cel, vivia una família de Bruixots que tenien una filla petita que acabava de fer cent cinquanta anys. La tradició era que quan una #Bruixa arribava a aquesta edat havia de buscar la seva pròpia casa en què passar la resta de la seva vida. Havia de reunir dos requisits: estar a prop d´un riu o llac i d´un poble amb gent a la qual ajudar i nens amb qui jugar. El pare, un savi Mag, li va fer un últim regal per al seu viatge: Pols d´Or: una pols màgica que porta #Sort a qui la rep. Per això, a partir d´ara, seràs #La Bruixa d´Or ©. I sense més dilació, la nostra #Bruixa va fer la maleta, es va acomiadar dels seus pares i va sortir volant per emprendre un llarg viatge per les estrelles. Però #La Bruixa d´Or era encara jove i poc destra amb l"escombra, pel que va caure en picat a la Terra, en unes grans muntanyes conegudes com els Pirineus.

Només arribar, la sorpresa va ser immensa quan va conèixer a un noi que li va explicar que havia aterrat en una petita població anomenada Sort: ´Un nom poc encertat per a un poble que fa temps que no fa olor la #Bona #Sort´, li va dir el nen. De seguida, ´La Bruixa d´Or ©´ va veure que podia fer alguna cosa per aquesta gent i es va posar a treballar; la pols màgica va fer la resta. La #Sort del poble va canviar i la nostra #Bruixa va trobar la seva casa al costat del riu i un lloc amb gent a la que ajudar, nens amb qui jugar i moltes aventures per davant.

(Història extreta del conte #La Bruixa d´Or ©).