Retall del llibre ´Res no és impossible´
Preludi:
Forjant ACTITUDS
El meu viatge comença el 1957 en un petit poble de muntanya: Sort. En una altra història, aquest fet potser seria irrellevant, però no en el meu cas. Néixer i viure a Sort sempre ha estat un repte.
Des de molt jove ensopego amb els primers obstacles, tot i que de manera més aviat inconscient: entre els anys seixanta i vuitanta, l´ensenyament a la comarca del Pallars Sobirà és precari i aviat descobreixo les difrències amb la gran ciutat.
Però també són anys dolços, durant els quals forjo una il·lusió, inquietud i una perspectiva particular sobre les coses que m´acompanyaran sempre i que em seran especialment profitoses en l´edat adulta.
1.
Néixer a Sort va ser tot un repte que des de molt jove m´ha motivat a intentar posar en marxa negocis des d´aquest insignificant punt del mapamundi, que no té una geografia gens propícia per accedir als mercats potencials: envoltat de muntanyes, d´accés difícil i allunyat de la gran ciutat. Però primer amb els esports d´aventura i després amb la Loteria, he anat posant en marxa un negoci a l´any. Alguns han tingut una repercussió nacional i altres, fins i tot internacional.
L´emprenedor viu intensament en el futur de la Bona sort
A una persona que es passa vint-i-cinc hores a el dia ideant projectes de futur, no la pot esperar altra cosa que sort de la Bona. Perquè no hi ha èxit inesperat, sinó sort treballada que s´acaba convertint en Bona sort.
2.
Als vuit anys tenia el costum d´anar a jugar a una muntanya prop del meu poble. M´encantava aquell lloc perquè reunia els únics cinc pins en molts quilòmetres a la rodona. Amb l´escorça construïa vaixells que feia baixar riu avall i sempre em donaven fruit. Era tanta l´estimació que sentia per aquells arbres que de mica en mica vaig anar alimentant la il·lusió que algun dia serien meus. Vaig haver d´esperar quaranta anys per complir el meu somni. Avui, ja no hi vaig a buscar pinyons, ni faig vaixells amb l´escorça, però tinc una cosa millor: un somni fet realitat. I la satisfacció encara és més gran perquè aquesta obsessió pels cinc pins que m´havia perseguit des de la infantesa ha esdevingut ara la finca més ben orientada de la comarca: encarada al sol, amb vistes al sud i d´esquena al vent de nord.
El més gratificant és realitzar un dels mil somnis possibles
Tota persona, per naturalieza, ha de tenir il·lusions, projectes i idees. És fantàstic perquè t´empeny a pensar i creure en l´impossible. Tot i que se´t pot girar en contra teva si tens mil projectes i no en duus cap a la pràctica. Tard o d´hora, arriba la frustració.
Per contra, si inicies moltes empreses, la majoria no funcionaran. La solució es en l´equilibri: selecciona els teus projectes, sempre dins d´un bon assortit. Quan la idea -escollida entre les mil- doni els seus fruits, regalaràs al subconscient un premi per l´esforç.
3.
De petit tenia una màquina de fer cinema i quedàvem amb els amics per projectar pel.lícules. Sempre que en rebia una -en format Súper 8-, la mirava tres vegades amb atenció abans d´ensenyar-la als companys. La primera vegada satisfeia la simple il·lusió de veure-la. La segona aconseguia entendre-la millor i gaudir dels detalls. I la tercera i darrera vegada imaginava maneres de potenciar les tècniques de la filmació i els efectes utilitzats. Quan l´havia vista tres vegades, reunia els amics i la projectava per a tothom. Així, mentre ells la veien per primer cop, jo al cap ja n’estava memoritzant tots els detalls i em podia centrar en la meva feina: controlar que no hi hagués cap error en la projecció. Observant les expressions d´aquells espectadors, sabia en cada moment què havia de millorar.
Perquè l´empresa sigui de cinema no ha de tenir espectadors com a empleats
Si de debò vols que l´empresa sigui de cine, no et pots quedar assegut mirant la pel·lícula. En comptes d´això, dedica´t a cuidar el negoci perquè continuï sent productiu. El client ha de fer d´espectador, i l´empleat, de director.
4.
Quan tenia dotze anys admirava a les persones de Barcelona que venien a Sort. El meu petit poble semblava de pessebre a la banda d´aquells personatges que ressaltaven com a autèntics Reis Mags, carregats de bons cotxes i diners per gastar. Era agost i en aquelles dates acostumava a estiuejar a Sort un reconegut metge de la ciutat comtal. Un dia em va dir: ´Xavier, no deixis mai que ningú et trepitgi. No vulguis estar per sobre de ningú, però tampoc per sota´. Vaig trigar anys a entendre aquestes paraules. Però avui, quan he tingut l´oportunitat de parlar amb l´empresari mexicà Carlos Slim -la primera fortuna del món-, malgrat que les diferències són evidents, el diàleg ha estat natural.
Els petits seran grans, els grans es fan un lloc, i el lloc és per a qui s´atreveix a ser gran
Per fer-te gran, primer has de ser petit. No hi ha cap altre camí. Però per emprendre´l t´has de desfer de tots els teus complexos. Sempre m´ha agradat situar-me sense cap por a l´alçada de la persona que tinc davant. Si ets propietari d´una empresa amb dos treballadors i tens davant un empresari amb dos mil empleats, no deixis que t´intimidi: si parla, tu opina; si explica, tu escolta, i si apuja la veu, tu també. T´has d’omplir de valor per mirar als ulls d´aquells que ja s´han fet un lloc i t´has de convèncer que tu també ho pots aconseguir. El que et fa gran és el propòsit d´arribar a ser-ho.
5.
Una nit d´estiu de fa més de quaranta anys estava passejant amb el meu germà i un amic de la família, quan aquest ens va començar a parlar-nos de la Via Làctia. Tenia dotze anys i era el primer cop que algú em parlava d´astronomia amb tant deteniment. I així, mirant el cel i escoltant les explicacions, em vaig enamorar del firmament, els astres, els planetes, les constel·lacions, els estels, les estrelles i, molt en especial, els estels fugaços. Més tard, als cinquanta, aquest enamorament em va portar a presentar-me com a candidat per ser el primer turista espanyol en viatjar a l´espai.
No hi ha medicina per als emprenedors, però sí molta il·lusió
La il·lusió és molt poderosa perquè dóna ales a l´optimisme. I amb optimisme, la fantasia d´un nen es pot convertir en un viatge galàctic als cinquanta anys. L´emprenedor sempre està carregat d´energia positiva, que el manté inspirat per seguir millorant.
